La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge. Isabel Solé

Isabel Solé explica en una conferencia la necessitat d’aprendre a llegir per a un futur, a més exposa que hi ha diverses formes de llegir i que ara per ara als xiquets i xiquetes no se’ls ensenya a llegir d’una manera competent i que molts fracassen per aquest motiu.

Cal llegir per a tot, per a pensar, per a aprendre, per plaer, d’aquesta manera podrem triar i elegir una informació correcta, contrastant la informació i entenent el que llegim.

Per aconseguir aprendre a llegir necessitem que siga important per als xiquets i xiquetes, aprofitant els seus coneixements previs, les seues curiositats, d’aquesta manera aconseguirem que sempre vulguin llegir i aprendre més. Elx xiquets i les xiquetes han de adonar-se de la importància d’aquest acte.

Comenta que es important aprendre a llegir, però que nomes son un conjunt de clauets que ens capaciten per a implicar-nos amb processos d’aprenentatge diversos. D’aquesta manera diu que el vincle de lectura i aprenentatge es bidireccional perquè a més de llegir per aprendre, hem de aprendre per a llegir.

 Tinc el mateix pensament que ella, i es que tant a l’escola con a l’institut no ensenyen a llegir be ja que no adquirim la capacitat de descompondre un text, ni elaborar la informació que ens esta transmetent, només ens ensenyen a repetir el mateix que diu el text.

Per a finalitzar exposa que es requereix un projecte de centre i un projecte social de l’aprenentatge de aprendre a llegir competentment.

M ‘agradat la conferencia perquè m’ha fet adonar-me de la importància que te llegir correctament, m’ha fet pensar i voler canviar el tipus d’aprenentatge que a diu de hui es dona a l’escola.

Repàs Tema 2

GLOSSARI:

PRAGMÀTICA: es un component de la parla infantil, la qual te relació amb els usuaris y les circumstàncies que es donen en la comunicació.

SEMÀNTICA: en un component de la parla infantil referida al significat de les expressions lingüístiques.            

CONDUCTISME: es una teoria de l’adquisició del llenguatge que diu que aquest s’aprèn per associació, com a reacció d’estímul-resposta, per repetició i imitació. Els seus màxims representants son Watson, Skinner i Bandura.

INNATISME: aquesta teoria de l’adquisició del llenguatge es de Chomsky i diu que parlar es innat i el seu procés depèn de l’herència i del entorn del xiquet.

CONSTRUCTIVISME:  aquesta teoria pertany a Piaget i Vigotsky i explica que el procés d’aprenentatge comença a partir de coneixements que els xiquets ja tenen adquirits anteriorment.

PROTOPARAULA: es la intenció de parlar, de dir alguna cosa però no te un significar, ja que segon les circumstàncies pot voler dir una cosa o altra.

HOLOFRASE: es la unió de diverses paraules en una sola, es a dir, els nens i nenes diuen una frase en una sola paraula.

INPUT: es el diu que el mestre als xiquets, del qual aquests aprenen, extrauen conclusions i regles per crear un nou llenguatge que incorporarà al seu sistema d’interllengua.

OUPUT: son les creacions que fan el xiquets.

INTAKE: de tot el que diu la mestra en l’input es el que l’aprenent selecciona i assimila.

AVALUACIÓ: es un procés per a la reflexió i per compartir amb les famílies i mestres, d’aquesta manera oferirem l’ajut pedagògic necessari.

PREGUNTES DE COMPARACIÓ:  son preguntes que formula la mestra per a traduir el que diuen els xiquets i vore si entén diferents termes.

ESCOLTA ACTIVA: es la capacitat d’entendre a l’altre i assimilar el contingut comunicat.

QÜESTIONS

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic?

-          Per una bona pronunciació es tant important l’audició con la pronúncia.

-          Abans de produir els xiquet han de escoltar i discriminar les vocalitzacions.

-          La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral.

-          Es necessari escoltar veus variades i de bona qualitat per a un correcte aprentatge.

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?

-          Els elements han de ser introduïts de manera contextualitzada i no aïllats.

-          Utilitzar exemples del llenguatge usual.

-          Relacionar morfosintaxi i elements textuals.

-          Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment l’escrit.

-          Desenvolupar la reflexió del funcionament de la llengua

DUES LLENGÜES A CASA: PERCEPCIÓ DE LA PARLA DEL NADÓ D’ENTORN BILINGÜE

El text de Ferran Pons explica diferencies entre nadons que només aprenen una llengua i els que son bilingües de naixement, recalca que per aquests últims no hi ha una llengua dominant al principi, ja que en el seu entorn sempre hi haurà una llengua mes dominant que l’altra.

El primer experiment que explica es que el nadons bilingües ja reconeixen la diferencia entre les dues llengües i a l’experiment que captava la força amb la que el nen succionava la tetina no es diferenciava entre una llengua i altra, però quan el xiquet era monolingüe reaccionava més fort en la llengua que reconeixia.

Un altre experiment fet en nadons bilingües de 4 mesos consistia en diferenciar frases a on els nadons es sorprenien en el canvi de llengua.

El últim experiment consisteix en la visualització de un video sense so a nadons de diferents mesos,  demostrant que les diferencies en la gesticulació al parlar també fa que els nadons diferencien les llengües.

Aquest fet es la conseqüència de que els nadons eliminen del seu repertori lingüístic el que no necessiten, es a dir, tots naixen en les mateixes capacitats, però les que no son útils desapareixen cap als 5 o 8 mesos, aquest fenomen s’anomena reorganització perceptiva.

 També ens conta el experiment realitzat de quan els nadons comencen a parlar realitzant síl·labes paregudes, la diferencia estava en el temps d’atenció. Altre experiment de discriminació era dir malament una paraula per saber la reacció, doncs el nadons bilingües reaccionaven abans quasi sense detectar les males pronunciacions.

Un últim experiment mostra que els nadons bilingües tenen més control cognitiu, paregut als dels xiquets monolingües un any més majors. El que demostra que els bilingües construeixen representacions diferents per a cada llengua, evitant la interferència entre els dos sistemes lingüístics.

PATRAIX AMB ULLS D’INFANT

Aquest es un projecte sobre Patraix, un barri. Consisteix en una eixida a la plaça del poble i que els nens i nenes descobreixen els entorns i a més fent fotos a tot en les seues càmeres. Després de posar les fotos en exposicions i guanyar un premi van ensenyar als xiquets i xiquetes les seues fotos i els mateixos van interpretar i parles de les seues fotos i de les companys i companyes. Com es clar, els docents no podien intervindré per fer que els xiquets i xiquetes s’expressen i explicaren les fotos.

Es mostra la conversa que tenen entre tots a l’aula sobre los fotos, sacant conclusions, veient similituds, posant nombre a les coses... on només els educadors fan preguntes perquè continue la conversa, fent que els nens i nenes es expressen.

El que en vol dir aquest article es donar importància a les ganes que tenen les xiquetes i xiquets per descobrir el mon per ells i elles mateixos, sense limitacions. Hi ha una frase que m’agrada molt: “L’escola que espera, deixa fer i deixa créixer, acull i no interferix”. Com donant importància al propi aprenentatge, sense tindre presa. Doncs així el xiquets aprendran al seu ritme.

EL LLENGUATGE ORAL EN L’ESCOLA INFANTIL

El desenvolupament més important que tenen els nens i nenes es dona a l’etapa educativa de l’educació infantil, fent-se els aprenentatges més fonamentals. Doncs per aquest motiu es requereix estimular o afavorir el seu desenvolupament. Per això es important que els mestres i mestresses obtinguem una bona formació per a formar als escolars ajudant-nos de situacions on encontren diferents tipus de activitats, en el primer cicle son de observació, experimentació, de joc... creant contextos d’interacció per afavorir el desenvolupament del llenguatge i en el segon cicle pareix que volen anticipar activitats de primària fent que el xiquets i xiquetes estiguin molt de temps asseguts.

L’article parla també de diferents enfoques de la parla, el constructivista on el aprenentatge ha de ser significatiu i en la perspectiva sociocultural ha de tindre interaccions en altres, compartint els dos que el docent només planificarà activitats, guiarà i estimularà amb preguntes.

Respecte a l’organització diu que el docent plasmarà al aula el seu pensament del aprenentatge, on sempre s’afavorisca l’aprenentatge dels escolars. Aconsella el gruo reduït per a treballar ja que afavoreix la interacció.

Quan parlen els docents es important conèixer quins tipus de preguntes son més adequades per a fer que els nens i nenes pugen reflexionar i construir un pensament

Diferencies de Projecte, Taller i Racó

Projecte: és una idea, un pla o un programa. El concepte es empleat per a  nombrar al conjunt de les accions que se executen coordinadament amb el objectiu d’arribar a una certa meta. Normalment preguntaren que volem treballar i que puga servir per a treballar el nostre currículum. 

Taller: permet centrar-nos en un tema en concret y afavorir el desenvolupament de continguts globalitzats. És poden entendre com una forma de organització espacial i temporal al aula d´infantil que afavoreix la socialització, el treball en equip, la observació, experimentació, motivació, respecte... Dirigit per el mestre

Racó: és una proposta metodològica que fa possible la participació activa del alumnat en la construcció dels seus coneixements. Estan compostos per joc lliure, treballs manipulatius, desenvolupament social y afectiu i aprenentatge. Els racons es situen en un lloc i un temps determinats, al igual que tenen uns continguts i uns recursos que els diferencies de uns altres.

La diferencia fonamental es que el racó es un lloc fitxe a l'aula.

Els tallers son controlats per el mestre o la mestra i van vigilant que tots els xiquets i xiquetes participen. Por altra banda son estratègies de autonomia, de comunicació... 

El cervell bilingüe

Abans deien que parlar dues llengües es considerava negatiu ja que aquestes persones tenien notes més baixes que els que només parlen una llengua, dient que les persones no tenen capacitat de parlar dues llengües. Més tard la investigació va decaure i van trobar mes beneficis. És per aquest motiu que ara, per a nosaltres es considera una cosa normal i en el sistema educatiu es té com a objectiu que tot l’alumnat parle com a mínim dues llengües.

Els bilingües desenrotllen un repertori lèxic on es comparteix informació de les dues llengües. N´hi ha uns efectes positius en les persones bilingües, com que tenen una millor funció executiva, també tenen més facilitats en la resolució de conflictes, per a ells es mes senzill aprendre nous idiomes.

Per altra banda hi ha un efectes negatius en la seua fluïdesa en les llengües i la falta de vocabulari

Han fet un estudi sobre l’Alzheimer i està comprovat que apareixen el primers símbols en persones monolingües i que tarda més en aparèixer en persones que parlen més idiomes, a més que ho pateixen un menor nombre de persones.

Comentem-ho

“Les llengües que s’aprenen i el professorat que les ensenya poden ser diferents, però cada alumne i alumna que les aprèn és únic, i hauria de rebre un ensenyament que li permetrà aplicar de manera estratègica, a l’adquisició de totes i cadascuna de les llengües que aprèn, les capacitats cognitives, habilitats i destreses que posseïx.”

Vicent Pascual, 2006

En la meua opinió i com ha dit Pascual deuria d’haver per a cada alumne i alumna un ensenyament diferenciat ja que cadascun te la seua pròpia manera d’aprendre i en de tindre en comte les seues característiques, habilitats, dificultats, capacitats i destreses. Per aquest motiu es importat dotar-nos de diferents activitat per a treballar el mateix, però cadascun de la seua manera.

Som els docents qui ens tenim que d’adaptar a l’aprenentatge de cada xiquet i xiqueta. No ells a nosaltres.

COM ÉS MÉS FACIL APRENDRE?

Què costa més d’aprendre als xiquets i les xiquetes en l’aprenentatge d’una L2?

El que és similar? O el que es completament diferent?

Pense que és més fàcil aprendre el que és completament diferent, perquè no hi ha res que siga paregut que puga confondre a la persona que està aprenent.

VARIABLES EN L'APRENENTATGE EN L1 I L2

VARIABLES QUE INTERVENEN EN L’APRENTATGE DE L1 I L2

Quines penseu que són les diferències entre un programa en L2 com a llengua vehicular per a l’alumnat castellanoparlant, i un altre que utilitza només la L1?

L1 en castellà: hi haurà menors possibilitats d’aprendre la L2, ja que tota l’educació es faria en castellà, fent a l’alumnat monolingüe. A més el professorat no tindria competència en dues llengües. Per altra banda, només tindran una assimilació del objectius i aniran perdent la pròpia llengua.

L2 en valencià como vehicular: farà que l’alumnat tinga més facilitat per aprendre idiomes, fent-lo bilingüe. El professorat estarà qualificat en dues llengües i el seu objectiu serà formar alumnat qualificat en dues llengües amb un programa d’enriquiment.

L' alumnat nouvingut

Hem reflexionat sobre un tema que es molt important a l´escoles i que necessita una ràpida adaptació per a l´alumne nouvingut.

Quan un xiquet o xiqueta arriba a classe sense parlar la nostra llengua es important fer adaptacions curriculars jaque no te ninguna competència lingüística, i així poc a poc es va aconseguint que l' alumnat començe a aprendre paraules bàsiques i li siga més fàcil aprendre.

               

Los experts diuen que es necessari empesar por la minoritzada ja que la prestigiada l’aprendran por el seu porpi peso que lo dona la societat.

Preguntes sobre l’alumnat nouvingut:

Què en penseu?

Tot alumnat que vinga al nostre centre sempre ha de ser acceptat per tots per a que puga adaptar-se el més ràpid possible a la nova vida que tindrà, ja siga al canviar-se de país o de escala o simplement de ciutat. Per a nosaltres com docents ha de ser com un nou reto que hem de afrontar.

Calen adaptacions curriculars per a l´alumnat nouvingut?

Segons el cas que siga adaptaren el currículum del alumne nou. Si l´alumne mai ha parlat valencià però si que parla el castellà perquè es la seua primera llengua necessitarà un altre material específic per a que puga posar-se al nivell dels altres ràpidament; per altre costat, si l’alumne no parla ninguna de les llengües si que haurà d´activar-se algun protocol per a que aprenga a relacionar-se i ja després puga seguir les classes correctament.

És convenient que comencen a estudiar en la llengua minoritzada?

Jo pense concretament que no, perquè si l´alumne tampoc sap parlar castellà i quan acabe l´horari del col·legi els seus nous amics li parlen en castellà no podrà relacionar-se directament en ells ja que no entendarà el que ells li diuen.

És convenient i/o possible l´ús de la llengua de l´alumnat nouvingut al aula?

Si, sempre es pot utilitzar alguna cosa negativa i transformar-la en positiva per a tots, aleshores els altres alumnes també podran conèixer la nova cultura de la classe i l´idioma. Podem optar per fer una festa de benvinguda on el nouvingut es senta el protagonista i puga contar coses de a on ell vivia abans.

Debate L1 i L2

SITUACIONS MULTILINGUISTES EN DIFERENTS CONTEXTS I A L`ESCOLA

· QUÈ ENTENS PER PRIMERA LLENGUA (L1)?

Entenem per primera llengua la que aprenem en primer lloc, es a dir, des de que naixes, per a satisfer les primeres necessitats.

· ES POT TINDRE MÉS D´UNA PRIMERA LLENGUA?

Si, perquè podem aprendre dues llengües al mateix temps, sempre que ens les parlen.

· CREU QUE L´EXPRESSIÓ “LLENGUA MATERNA” ÉS EXACTA?

De vegades pot ser correcta i altres vegades incorrecta, perquè aquesta expressió ja no té un bon ús.

· QUÈ VOL DIR LLENGUA PREFERENT?

La que utilitzem més en qualsevol context i fa que estigues més còmode quant parles.

· POT CANVIAR LA LLENGUA PREFERENT AL LLARG DE LA VIDA?

Si que pot canviar, depenent en el context en que ens encontrem.

· QUÈ ENTENS PER SEGONA LLENGUA?

Llengua que aprens desprès de la primera llengua, i que moltes ocasions no te la mateixa importància per a la persona.

· QUÈ ENTENS PER BILINGÜISME?

Quan es parla dos llengües d´una forma més o menys equilibrades i competentment.

· QUÈ ENTENS PER MULTILINGÜISME?

Quan es parla més d´una llengua dins d´un mateix territori.

EXEMPLE DE PROGRAMA D’IMMERSIÓ

EXEMPLE DE PROGRAMA D’IMMERSIÓ

Conversa:

-                     Àlex: me deixes agafar el cub?

-                     Mestra: si Àlex, pots agafar la galleda.

-                     Àlex: Bueno, agafaré la gallera, però el cub també.

En l’exemple no entén que la galleda es el mateix de lo que per a ell es el cub.

Com anàlisi de la conversa podem dir que la L1 de Àlex és el castellà i està aprenent el valencià com L2.

A més s’utilitzen dos codis, però només una gramàtica, Àlex ho sap, però no coneix be la L2 i acurta la paraula perquè pensa que aixina serà en valencià.

Es una forma d’aprendre, ja que utilitza una paraula castellana i inventa una regla gramatical que no existeix, i acurta la paraula.