El text de Ferran Pons explica diferencies
entre nadons que només aprenen una llengua i els que son bilingües de naixement,
recalca que per aquests últims no hi ha una llengua dominant al principi, ja
que en el seu entorn sempre hi haurà una llengua mes dominant que l’altra.
El primer experiment que explica es que el
nadons bilingües ja reconeixen la diferencia entre les dues llengües i a l’experiment
que captava la força amb la que el nen succionava la tetina no es diferenciava entre
una llengua i altra, però quan el xiquet era monolingüe reaccionava més fort en
la llengua que reconeixia.
Un altre experiment fet en nadons bilingües
de 4 mesos consistia en diferenciar frases a on els nadons es sorprenien en el canvi
de llengua.
El últim experiment consisteix en la
visualització de un video sense so a nadons de diferents mesos, demostrant que les diferencies en la gesticulació
al parlar també fa que els nadons diferencien les llengües.
Aquest fet es la conseqüència de que els nadons
eliminen del seu repertori lingüístic el que no necessiten, es a dir, tots
naixen en les mateixes capacitats, però les que no son útils desapareixen cap
als 5 o 8 mesos, aquest fenomen s’anomena reorganització perceptiva.
També
ens conta el experiment realitzat de quan els nadons comencen a parlar
realitzant síl·labes paregudes, la diferencia estava en el temps d’atenció.
Altre experiment de discriminació era dir malament una paraula per saber la
reacció, doncs el nadons bilingües reaccionaven abans quasi sense detectar les
males pronunciacions.
No hay comentarios:
Publicar un comentario