miércoles, 29 de abril de 2020

Repàs Tema 2


GLOSSARI:
PRAGMÀTICA: es un component de la parla infantil, la qual te relació amb els usuaris y les circumstàncies que es donen en la comunicació.

SEMÀNTICA: en un component de la parla infantil referida al significat de les expressions lingüístiques.            

CONDUCTISME: es una teoria de l’adquisició del llenguatge que diu que aquest s’aprèn per associació, com a reacció d’estímul-resposta, per repetició i imitació. Els seus màxims representants son Watson, Skinner i Bandura.

INNATISME: aquesta teoria de l’adquisició del llenguatge es de Chomsky i diu que parlar es innat i el seu procés depèn de l’herència i del entorn del xiquet.

CONSTRUCTIVISME:  aquesta teoria pertany a Piaget i Vigotsky i explica que el procés d’aprenentatge comença a partir de coneixements que els xiquets ja tenen adquirits anteriorment.

PROTOPARAULA: es la intenció de parlar, de dir alguna cosa però no te un significar, ja que segon les circumstàncies pot voler dir una cosa o altra.

HOLOFRASE: es la unió de diverses paraules en una sola, es a dir, els nens i nenes diuen una frase en una sola paraula.

INPUT: es el diu que el mestre als xiquets, del qual aquests aprenen, extrauen conclusions i regles per crear un nou llenguatge que incorporarà al seu sistema d’interllengua.

OUPUT: son les creacions que fan el xiquets.

INTAKE: de tot el que diu la mestra en l’input es el que l’aprenent selecciona i assimila.

AVALUACIÓ: es un procés per a la reflexió i per compartir amb les famílies i mestres, d’aquesta manera oferirem l’ajut pedagògic necessari.

PREGUNTES DE COMPARACIÓ:  son preguntes que formula la mestra per a traduir el que diuen els xiquets i vore si entén diferents termes.

ESCOLTA ACTIVA: es la capacitat d’entendre a l’altre i assimilar el contingut comunicat.

QÜESTIONS
Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic?
-          Per una bona pronunciació es tant important l’audició con la pronúncia.
-          Abans de produir els xiquet han de escoltar i discriminar les vocalitzacions.
-          La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral.
-          Es necessari escoltar veus variades i de bona qualitat per a un correcte aprentatge.

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?
-          Els elements han de ser introduïts de manera contextualitzada i no aïllats.
-          Utilitzar exemples del llenguatge usual.
-          Relacionar morfosintaxi i elements textuals.
-          Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment l’escrit.
-          Desenvolupar la reflexió del funcionament de la llengua

sábado, 4 de abril de 2020

DUES LLENGÜES A CASA: PERCEPCIÓ DE LA PARLA DEL NADÓ D’ENTORN BILINGÜE

El text de Ferran Pons explica diferencies entre nadons que només aprenen una llengua i els que son bilingües de naixement, recalca que per aquests últims no hi ha una llengua dominant al principi, ja que en el seu entorn sempre hi haurà una llengua mes dominant que l’altra.

El primer experiment que explica es que el nadons bilingües ja reconeixen la diferencia entre les dues llengües i a l’experiment que captava la força amb la que el nen succionava la tetina no es diferenciava entre una llengua i altra, però quan el xiquet era monolingüe reaccionava més fort en la llengua que reconeixia.

Un altre experiment fet en nadons bilingües de 4 mesos consistia en diferenciar frases a on els nadons es sorprenien en el canvi de llengua.

El últim experiment consisteix en la visualització de un video sense so a nadons de diferents mesos,  demostrant que les diferencies en la gesticulació al parlar també fa que els nadons diferencien les llengües.

Aquest fet es la conseqüència de que els nadons eliminen del seu repertori lingüístic el que no necessiten, es a dir, tots naixen en les mateixes capacitats, però les que no son útils desapareixen cap als 5 o 8 mesos, aquest fenomen s’anomena reorganització perceptiva.

 També ens conta el experiment realitzat de quan els nadons comencen a parlar realitzant síl·labes paregudes, la diferencia estava en el temps d’atenció. Altre experiment de discriminació era dir malament una paraula per saber la reacció, doncs el nadons bilingües reaccionaven abans quasi sense detectar les males pronunciacions.

Un últim experiment mostra que els nadons bilingües tenen més control cognitiu, paregut als dels xiquets monolingües un any més majors. El que demostra que els bilingües construeixen representacions diferents per a cada llengua, evitant la interferència entre els dos sistemes lingüístics.

miércoles, 1 de abril de 2020

PATRAIX AMB ULLS D’INFANT

Aquest es un projecte sobre Patraix, un barri. Consisteix en una eixida a la plaça del poble i que els nens i nenes descobreixen els entorns i a més fent fotos a tot en les seues càmeres. Després de posar les fotos en exposicions i guanyar un premi van ensenyar als xiquets i xiquetes les seues fotos i els mateixos van interpretar i parles de les seues fotos i de les companys i companyes. Com es clar, els docents no podien intervindré per fer que els xiquets i xiquetes s’expressen i explicaren les fotos.

Es mostra la conversa que tenen entre tots a l’aula sobre los fotos, sacant conclusions, veient similituds, posant nombre a les coses... on només els educadors fan preguntes perquè continue la conversa, fent que els nens i nenes es expressen.

El que en vol dir aquest article es donar importància a les ganes que tenen les xiquetes i xiquets per descobrir el mon per ells i elles mateixos, sense limitacions. Hi ha una frase que m’agrada molt: “L’escola que espera, deixa fer i deixa créixer, acull i no interferix”. Com donant importància al propi aprenentatge, sense tindre presa. Doncs així el xiquets aprendran al seu ritme.