La competència lectora, una clau per a l'aprenentatge. Isabel Solé

Isabel Solé explica en una conferencia la necessitat d’aprendre a llegir per a un futur, a més exposa que hi ha diverses formes de llegir i que ara per ara als xiquets i xiquetes no se’ls ensenya a llegir d’una manera competent i que molts fracassen per aquest motiu.

Cal llegir per a tot, per a pensar, per a aprendre, per plaer, d’aquesta manera podrem triar i elegir una informació correcta, contrastant la informació i entenent el que llegim.

Per aconseguir aprendre a llegir necessitem que siga important per als xiquets i xiquetes, aprofitant els seus coneixements previs, les seues curiositats, d’aquesta manera aconseguirem que sempre vulguin llegir i aprendre més. Elx xiquets i les xiquetes han de adonar-se de la importància d’aquest acte.

Comenta que es important aprendre a llegir, però que nomes son un conjunt de clauets que ens capaciten per a implicar-nos amb processos d’aprenentatge diversos. D’aquesta manera diu que el vincle de lectura i aprenentatge es bidireccional perquè a més de llegir per aprendre, hem de aprendre per a llegir.

 Tinc el mateix pensament que ella, i es que tant a l’escola con a l’institut no ensenyen a llegir be ja que no adquirim la capacitat de descompondre un text, ni elaborar la informació que ens esta transmetent, només ens ensenyen a repetir el mateix que diu el text.

Per a finalitzar exposa que es requereix un projecte de centre i un projecte social de l’aprenentatge de aprendre a llegir competentment.

M ‘agradat la conferencia perquè m’ha fet adonar-me de la importància que te llegir correctament, m’ha fet pensar i voler canviar el tipus d’aprenentatge que a diu de hui es dona a l’escola.

Repàs Tema 2

GLOSSARI:

PRAGMÀTICA: es un component de la parla infantil, la qual te relació amb els usuaris y les circumstàncies que es donen en la comunicació.

SEMÀNTICA: en un component de la parla infantil referida al significat de les expressions lingüístiques.            

CONDUCTISME: es una teoria de l’adquisició del llenguatge que diu que aquest s’aprèn per associació, com a reacció d’estímul-resposta, per repetició i imitació. Els seus màxims representants son Watson, Skinner i Bandura.

INNATISME: aquesta teoria de l’adquisició del llenguatge es de Chomsky i diu que parlar es innat i el seu procés depèn de l’herència i del entorn del xiquet.

CONSTRUCTIVISME:  aquesta teoria pertany a Piaget i Vigotsky i explica que el procés d’aprenentatge comença a partir de coneixements que els xiquets ja tenen adquirits anteriorment.

PROTOPARAULA: es la intenció de parlar, de dir alguna cosa però no te un significar, ja que segon les circumstàncies pot voler dir una cosa o altra.

HOLOFRASE: es la unió de diverses paraules en una sola, es a dir, els nens i nenes diuen una frase en una sola paraula.

INPUT: es el diu que el mestre als xiquets, del qual aquests aprenen, extrauen conclusions i regles per crear un nou llenguatge que incorporarà al seu sistema d’interllengua.

OUPUT: son les creacions que fan el xiquets.

INTAKE: de tot el que diu la mestra en l’input es el que l’aprenent selecciona i assimila.

AVALUACIÓ: es un procés per a la reflexió i per compartir amb les famílies i mestres, d’aquesta manera oferirem l’ajut pedagògic necessari.

PREGUNTES DE COMPARACIÓ:  son preguntes que formula la mestra per a traduir el que diuen els xiquets i vore si entén diferents termes.

ESCOLTA ACTIVA: es la capacitat d’entendre a l’altre i assimilar el contingut comunicat.

QÜESTIONS

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema fonològic?

-          Per una bona pronunciació es tant important l’audició con la pronúncia.

-          Abans de produir els xiquet han de escoltar i discriminar les vocalitzacions.

-          La pronunciació s’ha d’integrar en la comprensió i expressió oral.

-          Es necessari escoltar veus variades i de bona qualitat per a un correcte aprentatge.

Quins són els principis didàctics que regeixen l’ensenyament del sistema morfosintàctic?

-          Els elements han de ser introduïts de manera contextualitzada i no aïllats.

-          Utilitzar exemples del llenguatge usual.

-          Relacionar morfosintaxi i elements textuals.

-          Relacionar correcció i fases d’elaboració del text, especialment l’escrit.

-          Desenvolupar la reflexió del funcionament de la llengua

DUES LLENGÜES A CASA: PERCEPCIÓ DE LA PARLA DEL NADÓ D’ENTORN BILINGÜE

El text de Ferran Pons explica diferencies entre nadons que només aprenen una llengua i els que son bilingües de naixement, recalca que per aquests últims no hi ha una llengua dominant al principi, ja que en el seu entorn sempre hi haurà una llengua mes dominant que l’altra.

El primer experiment que explica es que el nadons bilingües ja reconeixen la diferencia entre les dues llengües i a l’experiment que captava la força amb la que el nen succionava la tetina no es diferenciava entre una llengua i altra, però quan el xiquet era monolingüe reaccionava més fort en la llengua que reconeixia.

Un altre experiment fet en nadons bilingües de 4 mesos consistia en diferenciar frases a on els nadons es sorprenien en el canvi de llengua.

El últim experiment consisteix en la visualització de un video sense so a nadons de diferents mesos,  demostrant que les diferencies en la gesticulació al parlar també fa que els nadons diferencien les llengües.

Aquest fet es la conseqüència de que els nadons eliminen del seu repertori lingüístic el que no necessiten, es a dir, tots naixen en les mateixes capacitats, però les que no son útils desapareixen cap als 5 o 8 mesos, aquest fenomen s’anomena reorganització perceptiva.

 També ens conta el experiment realitzat de quan els nadons comencen a parlar realitzant síl·labes paregudes, la diferencia estava en el temps d’atenció. Altre experiment de discriminació era dir malament una paraula per saber la reacció, doncs el nadons bilingües reaccionaven abans quasi sense detectar les males pronunciacions.

Un últim experiment mostra que els nadons bilingües tenen més control cognitiu, paregut als dels xiquets monolingües un any més majors. El que demostra que els bilingües construeixen representacions diferents per a cada llengua, evitant la interferència entre els dos sistemes lingüístics.

PATRAIX AMB ULLS D’INFANT

Aquest es un projecte sobre Patraix, un barri. Consisteix en una eixida a la plaça del poble i que els nens i nenes descobreixen els entorns i a més fent fotos a tot en les seues càmeres. Després de posar les fotos en exposicions i guanyar un premi van ensenyar als xiquets i xiquetes les seues fotos i els mateixos van interpretar i parles de les seues fotos i de les companys i companyes. Com es clar, els docents no podien intervindré per fer que els xiquets i xiquetes s’expressen i explicaren les fotos.

Es mostra la conversa que tenen entre tots a l’aula sobre los fotos, sacant conclusions, veient similituds, posant nombre a les coses... on només els educadors fan preguntes perquè continue la conversa, fent que els nens i nenes es expressen.

El que en vol dir aquest article es donar importància a les ganes que tenen les xiquetes i xiquets per descobrir el mon per ells i elles mateixos, sense limitacions. Hi ha una frase que m’agrada molt: “L’escola que espera, deixa fer i deixa créixer, acull i no interferix”. Com donant importància al propi aprenentatge, sense tindre presa. Doncs així el xiquets aprendran al seu ritme.

EL LLENGUATGE ORAL EN L’ESCOLA INFANTIL

El desenvolupament més important que tenen els nens i nenes es dona a l’etapa educativa de l’educació infantil, fent-se els aprenentatges més fonamentals. Doncs per aquest motiu es requereix estimular o afavorir el seu desenvolupament. Per això es important que els mestres i mestresses obtinguem una bona formació per a formar als escolars ajudant-nos de situacions on encontren diferents tipus de activitats, en el primer cicle son de observació, experimentació, de joc... creant contextos d’interacció per afavorir el desenvolupament del llenguatge i en el segon cicle pareix que volen anticipar activitats de primària fent que el xiquets i xiquetes estiguin molt de temps asseguts.

L’article parla també de diferents enfoques de la parla, el constructivista on el aprenentatge ha de ser significatiu i en la perspectiva sociocultural ha de tindre interaccions en altres, compartint els dos que el docent només planificarà activitats, guiarà i estimularà amb preguntes.

Respecte a l’organització diu que el docent plasmarà al aula el seu pensament del aprenentatge, on sempre s’afavorisca l’aprenentatge dels escolars. Aconsella el gruo reduït per a treballar ja que afavoreix la interacció.

Quan parlen els docents es important conèixer quins tipus de preguntes son més adequades per a fer que els nens i nenes pugen reflexionar i construir un pensament

Diferencies de Projecte, Taller i Racó

Projecte: és una idea, un pla o un programa. El concepte es empleat per a  nombrar al conjunt de les accions que se executen coordinadament amb el objectiu d’arribar a una certa meta. Normalment preguntaren que volem treballar i que puga servir per a treballar el nostre currículum. 

Taller: permet centrar-nos en un tema en concret y afavorir el desenvolupament de continguts globalitzats. És poden entendre com una forma de organització espacial i temporal al aula d´infantil que afavoreix la socialització, el treball en equip, la observació, experimentació, motivació, respecte... Dirigit per el mestre

Racó: és una proposta metodològica que fa possible la participació activa del alumnat en la construcció dels seus coneixements. Estan compostos per joc lliure, treballs manipulatius, desenvolupament social y afectiu i aprenentatge. Els racons es situen en un lloc i un temps determinats, al igual que tenen uns continguts i uns recursos que els diferencies de uns altres.

La diferencia fonamental es que el racó es un lloc fitxe a l'aula.

Els tallers son controlats per el mestre o la mestra i van vigilant que tots els xiquets i xiquetes participen. Por altra banda son estratègies de autonomia, de comunicació... 

El cervell bilingüe

Abans deien que parlar dues llengües es considerava negatiu ja que aquestes persones tenien notes més baixes que els que només parlen una llengua, dient que les persones no tenen capacitat de parlar dues llengües. Més tard la investigació va decaure i van trobar mes beneficis. És per aquest motiu que ara, per a nosaltres es considera una cosa normal i en el sistema educatiu es té com a objectiu que tot l’alumnat parle com a mínim dues llengües.

Els bilingües desenrotllen un repertori lèxic on es comparteix informació de les dues llengües. N´hi ha uns efectes positius en les persones bilingües, com que tenen una millor funció executiva, també tenen més facilitats en la resolució de conflictes, per a ells es mes senzill aprendre nous idiomes.

Per altra banda hi ha un efectes negatius en la seua fluïdesa en les llengües i la falta de vocabulari

Han fet un estudi sobre l’Alzheimer i està comprovat que apareixen el primers símbols en persones monolingües i que tarda més en aparèixer en persones que parlen més idiomes, a més que ho pateixen un menor nombre de persones.